Elogi dels diners (Marc Juan i Toni Marí)

PRIMERA PART

1. La llanterna màgica, què és això?
És un aparell que projecta imatges i diapositives, precursor dels projectors de cinema. Inventat
al segle XVII. Varen servir per fer projeccions educatives i divulgatives, però aviat es van
convertir en un objecte lúdic. Aquest invent es basava en el disseny de la càmera fosca. Com l’antic
aparell inventat al segle XVII, aquest llibre vol projectar un seguit d’imatges que il·lustren de
l’experiència humana.

Resultado de imagen de llanterna magicaResultat d'imatges de llanterna màgicaResultat d'imatges de proyector
2. Qui ets, estimat escriptor?
Som en Anselm Turmeda, un escriptor mallorquí, fill únic i vaig estudiar física i astronomia a
Lleida. A més vaig formar part de l’ordre Franaciscà a on l’any 1379 vaig ser anomenat diaca
i sacerdot. Als trenta anys (1385) vaig anar a Tunisia a practicar la religió islàmica. Allí hem
vaig casar amb la filla d'Hadji Mohammad Assaffar i vaig ser conegut com l'alcaid Abddàllah
desprès d’acompanyar el sobirà de Tunis.


Vaig a comentar la meva obra Elogi dels diners
Per resumir el poema… els diners poden fer canviar la vida a la persona, poden ajudar-la o
la poden perjudicar.  Si se'n tenen, no cal deixar-los anar perquè per ells i amb ells es fa de tot
en aquesta vida.


El tema del poema seria la sàtira de les costums humanes o la influència del diners en l'ésser
humà. Respecte a l'estructura interna, podem dividir el poema en 2 blocs:

  • 1er: L’autor ens va ennumerant tot allò que els diners pot esdevindre, tant de positiu com
de negatiu

  • 2n: El poeta ens insta a no perdre els diners si els tenim per que poden passar coses molt
bones com en aquest cas temes relacionats amb la religió a on ell arriva al càrrec eclesiàstic més
alt.


Aquest poema és una sàtira ja que segueix els corrents propis de l'època, la literatura satírica,
racionalista i escèptica de l'Edat Mitjana.




SEGONA PART

ELOGI DELS DINERS
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma.
Si vols haver bé e no dan
per advocatté sent jo ha’n
Totes coses per ell se fan,
en esta vida.



Anselm Turmeda, Llibre dels bons amostenaments (1397).


  • Vocabulari:

L’hom orat: Home boig.
Resultado de imagen de LOCO
Pus: En frases negatives, més.
Resultat d'imatges de "més"
Bregues: Baralles.
Resultat d'imatges de lucha
Remors: Soroll.
Resultat d'imatges de ruido
Vituperi: Renyar a una persona.
Resultat d'imatges de castigar
Preïcador: (Predicador) Persona que ensenya o dona a conèixer la paraula de Déu escrita en l'Evangeli.
Resultat d'imatges de predicador
Frares Carmelitans: Ordre religiós.
Resultat d'imatges de orden religiosa
Lleixant: deixant, abandonant.
Resultat d'imatges de abandono
Fan vui al món lo joc: els diners tenen avui un paper predominant al món.

Badoc: Persona poc intel·ligent.
Resultado de imagen de TONTO


El tema del poema seria la sàtira de les costums humanes o la influència del diners en l'ésser
humà. Respecte a l'estructura interna, podem dividir el poema en 2 blocs:
  • 1er: L’autor ens va ennumerant tot allò que els diners pot esdevindre, tant de positiu com
de negatiu
  • 2n: El poeta ens insta a no perdre els diners si els tenim per que poden passar coses mot
bones com en aquest cas temes relacionats amb la religió a on ell arriva al càrrec eclesiàstic més
alt.


Aquest poema és una sàtira ja que segueix els corrents propis de l'època, la literatura satírica,
racionalista i escèptica de l'Edat Mitjana.


En aquesta obra hi podem trobar diferentes figures retoriques com: anàfores “e fan cantar los
capellans/e los frares carmelitans”,  polisíndeton que fan accelerar l’acció,  hipèrbatons… apart
de altres figures a nivell lexicosemàntic:  l'antítesi,  l'hipèrbole

TERCERA PART
Video:

Comentarios

Entradas populares de este blog

Cançó d'abril, Clementina Arderiu. (Pedro Ruiz i Orion Caes)

Què és la poesia? Jazz, Natalia i Clara 4tC

Una escriptora que equivocava els gèneres per culpa d'un feminisme mal entés (Maria Martin i Cristina López)