Una escriptora que equivocava els gèneres per culpa d'un feminisme mal entés (Maria Martin i Cristina López)
La llanterna màgica, què és això?
La llanterna màgica va ser inventada al segle XVII, basant-se en el disseny de la càmera obscura,
que rabia imatges de l’exterior fent-les visibles a l’interior de la cámara, pensà a invertir aquest procés i portar les imatges de dins a fora. La lantern magic va ser l'espectacle audiovis- ual més popular abans del cinema.
L'objecte de la llanterna màgica dona nom al poemari perquè igual que l'antic aparell de la llanterna màgica (que projecta imatges de l'interior a l'exterior) aquesta antologia poètica vol projectar imatges que representen diverses facetes de l'experiència humana. Imatges tant de la vida com de la mort, l'amor i el desamor, la bellesa de la natura...
Qui ets, estimat escriptor?
Salvador Oliva va néixer a Banyoles, al Pla de l'Estany, el 6 de desembre del 1942. És un poeta i traductor, va estudiar Filologia Hispànica i ara està treballant de professor universitari. Es va inspirar en la poesia anglesa i té com a eixos principals la ironia i la ricerca d'un sentit moral de l'ésser humà.
Salvador Oliva, la seva tasca com a traductor s'ha central en la dramaturgia de Shakespeare, que la va traduïr.
Cal dir que té diverses obres poètiques, com per exemple:
Una escritora que equivocava els gèneres per culpa d'un feminisme mal entés
Permet-me, dona, que faci una esmena
el pitjor vici del rey noble estil,
que, potser per afany antiviril,
gènere i sexe confon i malmena.
Si una dona té alguna professió
només per homes fins ara exercida,
has de pensar que pot ser suïcida
feminitzar-la amb un nom carrincló.
Si una dona és doctor i li dius doctora,
no està gens malament, car t’ho permet,
sense forçar cap deure ni cap dret,
l’analogia de senyor i senyora.
Si és dentista, l’hauràs de deixar igual:
nl fóra bo de dir-li «dentistessa»;
si és metge, sí que li pots dir metgessa,
mes que «metja», que no és gramatical.
I si una dona -i d’això pren-ne nota-
pilotés helicòpters i avions,
ni que et doni el ser dona mil raons,
seràs capaç de dir-li mal «pilota»?
Si en Joan i la Rosa viuen junts,
no diràs pas que viuen «junts i juntes».
Jo penso que ets sensata i no t’apuntes
a dir aquests disbarats inoportuns.
Si home i dona - només per dir quelcom -
són alts, el femení no hi és visible.
¿Acabarem per dir, doncs -cosa horrible-,
«totdon», en lloc de poder dir «tothom»?
Igualment trobaria que és molt trist
dir «planet» quan parlem d’algun planeta,
dir «trompet» a un que toca la trompeta
i a un arrencaqueixals dir-li «dentist»
Els gèneres i els sexes, escriptora,
no són mai totalment coincidents,
i a ningú no li agradaria gens
que el furor femení fos «la furora»
Els codis de la llengua són molt nets:
no tenim «sargantans», ni «cocodriles»,
ni «cigals», ni «llenguades», ni «mandriles»,
ni «gavins», ni «espervaeres», ni «orenets».
Ni un tren no pot ser el mascle d’una trena,
ni és una fila el femení d’un fil,
ni vila no designa «dona vil»,
ni mal no fan l’amor el be i la bena.
i és que, posem per cas, un esparver
tant pot ser mascle com pot ser famella,
el seu nom masculí s’aplica a ella
i a ell ensems; no hi tenim res a fer.
Homes i dones, rebutgem la broma
dels hòrrids masculins i femenins!
El sexe i el llenguatge són sublims;
si fent l’amor no hem de ser mai mesquins,
tampoc no hem de ser un plom usant la ploma.
- Salvador Oliva
VOCABULARI
Esemena : correcte, vici: defecte.
Malmena: espatlla.
Carrincló : aquí 'ridícul'.
Analogia : semblança.
Tothom/totdon : com que el mot totem té el ser origen en tot home, el poeta es planteja si, portar per l'afana de corrección política, algo no proposarà fer servir el neologisme totdon (contracció de tota dona) per referir-se a tots (i totes, és clar...).
Vil : mala persona
Anses : al matéis temps, alhora.
Hòrrids : horribles.
Sublime : maravellosos, esplèndids.
Plom/mesquí : el poeta satiritza la tendència cargosa de desdoblar en documents i discursos oficiales el genere (ciudadanos i ciudadanos, etc.) per concluye que tan absurd és mostrar-se miserable (esquí) en l'amor com pesar (plom) i amb la llengua.
Tercera part
Aquest poema, titulat 'Una escriptora que equivocava els géneres per culpa d'un feminisme mal entés' , escrit per l’autor o autora Salvador Oliva, tracta sobre els intents de posar en génere masculí i femení paraules que no tenen els dos géneres i encara que hi ha vegades que tenim dret a fer-ho, altres vegades simplement no és correcte gramaticalment. A més, també hi podem veure com també parla sobre el fet de que hi ha professions que fins ara han sigut sols per a homes, i que es complicat cambiar-lis el génere perqué la llengua ha sigut formada així. En aquest poema està escrit en primera persona. L’emissor ésel poeta, que es dirigeix, per una banda, a un receptor extern que és el públic lector i, per altra banda, a un receptor intern que és la escriptora que confón els géneres, encara que com segurament aquesta escriptora és un personatje fictici probablement està dirigint-se al públic que equivoca els géneres en general.
El poema consta de 13 versos dividits en 4 estrofes (exceptuant el darrer vers que té cinc estrofes'. Els versos estan formats per déu síl·labes (exceptuant alguns), és a dir, es tracta de versos decasilavs. Són versos d’art major perquè està format per més de set sil·labes. La seva rima és assonant i els versos rimen seguint el següent esquema ABBA escepte en el darrer vers en el que hi ha una estrofa que no rima.
En el poema s’hi utilitzen diferents figures retòriques com la anafora del vers 2 al sis, i polisindetons en els versos deu i onze.
Cal destacar que aquest poema ens ha agradat bastant ja que ens ha fet reflexionar sobre el feminisme i el que aquest moviment conduu. Tambe ens ha recordat al llibre que varem llegir al primer timestre, anomenat: "contes per a nens i nenes politicament correctes" que a tot moment utilitza el masculí i el femení de les paraules, i encara que en un principi estavem (i estám ) d'acord amb aixó, aquest poema ensenya un altre punt de vista ja que també te en compte la gramàtica i la normativa de la llengua, a part de estar a favor d'un feminisme just.
Comentarios
Publicar un comentario