Què és la poesia? Jazz, Natalia i Clara 4tC
La llanterna màgica 4t C
1. La llanterna màgica, què és això?
Es un recull de diferents poemes.
- Cerca que és una llanterna màgica?
Amb aquest nom denominaven al projector quan van començar a fer-se servir.
- Per què creus que aquest objecte dona el nom a l'antologia poètica que estam
- HI ha algun altre objecte que faci la mateixa funció.
Aquelles càmeres de joguina que en prémer un botó i mirar al interior van canviant les imatges en
bucle.
bucle.
2. Qui ets, estimat escriptor?
Vaig nàixer a un poble anomenat Folgueroles a Osona el 17 de maig de 1845 a una humil família pagesa
de certa cultura on la meva mare em va instruir en la lectura de llibres començant així el meu interès
en la escriptura catalana.
en la escriptura catalana.
Anys després, als quinze anys vaig començar a estudiar a un seminari de Vic i a l’edat de trenta-cinc
vaig ser ordenat sacerdot i destinat a una petita parròquia a Vinyoles d’Orís tot i així mai vaig
perdre l’interès en escriure poesia i continuar les meves obres literàries.
vaig ser ordenat sacerdot i destinat a una petita parròquia a Vinyoles d’Orís tot i així mai vaig
perdre l’interès en escriure poesia i continuar les meves obres literàries.
Soc un gran exponent de la Renaixença i del moviment romàntic segons el que es diu, i vaig
aconseguir posar el català com a llengua literària culta.
aconseguir posar el català com a llengua literària culta.
Em consider un poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en la
Renaixença torno a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.
Renaixença torno a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.
Durant la meva vida els Jocs Florals varen aconseguir una gran rellevància a la societat
catalana i el meu poema l'Atlàntida, va enlluernar a tot el món en els Jocs del 1877.
catalana i el meu poema l'Atlàntida, va enlluernar a tot el món en els Jocs del 1877.
Vaig gaudir de la posibilitat de viatjes a Roma i a Africa i veure les diferents cultures i societat
al món.
al món.
Aproximadament a 1890, incapaç d'entendre la ràpida evolució de la societat, vaig entrar en
una etapa de crisi personal, de desassossec interior i de descontentament amb mi mateix que
es veu reflectit en obres com Sant Francesc o el meu recull de poemes Flors del Calvari a 1896.
una etapa de crisi personal, de desassossec interior i de descontentament amb mi mateix que
es veu reflectit en obres com Sant Francesc o el meu recull de poemes Flors del Calvari a 1896.
Vaig morir als cinquanta set anys d’una tuberculosi.
- Molts d'autors tenen fundacions o cases-museu dedicades a la seva figura,
cercau si el vostre en té.
cercau si el vostre en té.
Casa museu Verdaguer. Aquesta casa ens ajuda a comprendre millor els poemes de l’escriptor.
SEGONA PART
1. Escriviu el poema que heu escollit a la vostra entrada del blog, recorda posar el
títol a sobre del poema i l'autor al final, alineat a la dreta de la pàgina. Si coneixeu
el llibre on va ser publicat i l'any, molt millor.
Què es la poesia?
La poesia és un aucell del cel - ← Metàfora
que fa sovint volades a la terra, A
per vessar una gota de consol B
en lo cor trist dels desterrats fills d’Eva. A ← Metàfora, Hipèrbaton
Los fa record del paradís perdut -
on jugava l’amor amb la innocència, C ← Metàfora
i els ne fa somniar un de millor B
en lo verger florit de les estrelles. D
Ella és lo rossinyol d’aquells jardins, - ← Comparació
són llur murmuri bla ses canticeles D
que hi transporten al poble desterrat C
dant-li per ales místiques les seves. D ← Hipèrbaton
No es deixa engabiar en los palaus, - ← Paral·lelisme
no es deixa esbalair per la riquesa, E
en la masia amb los senzills del cor B
ses ales d’or i sa cançó desplega. E
Mes per sentir-li modular a pler -
la pobra humanitat està distreta; E
Qui està distret amb lo borboll mundà, -
com sentirà la refilada angèlica? - ← Interrogació retòrica
L'aucell del paradís no es fa oir, no, -
de qui escolta la veu de la sirena. E
Lo cel que es mira en la fontana humil -
no s'emmiralla en la riuada tèrbola. - ← Metàfora
De poetes cabdals prou n'hi ha haguts; -
cap d'ells la dolça melodia ha apresa. E ← Hipèrbaton
Qui n'arribés a aprendre un refilet, F
aquell ne fóra l'àliga superba. E
Mes l'aucellet refila tot volant, -
calàndria de l'empírea primavera, E ← Comparació
allí dalt entre els núvols de l'orient F
llença un raig d'harmonies i s'encela. E
Jo l'he sentida un bell matí de maig, - <-- Anàfora
lo bell matí del maig de ma infantesa. E
Jo l'he sentida la gentil cançó, - <--- Hipèrbaton
per ço m'és enyorívola la terra. E
2. Imagineu que heu d'explicar el poema. Heu de un petit vocabulari per entendre'l
i afegiu alguna imatge explicativa en aquest petit diccionari que creau.
A la primera estrofa es pot apreciar una comparació entre la poesia i un aucell expressant la seva
llibertat al mateix temps que al l’últim vers es pot trobar una referència a la connexió que té l’autor
amb la religió anomenant a Eva, anterior ocupant d’Eden, personificant la poesia en un personatje
bíblic.
llibertat al mateix temps que al l’últim vers es pot trobar una referència a la connexió que té l’autor
amb la religió anomenant a Eva, anterior ocupant d’Eden, personificant la poesia en un personatje
bíblic.
En la segona estrofa trobam que consisteix en l’enyorança d’aquest Paradís perdut, l’Eden, i pel qual
aconsegueix somniar un paradís millor.
aconsegueix somniar un paradís millor.
La tercera compara la poesia amb el mumuri d’un ocell, el rossinyol.
En la quarta estrofa. l’ocell no es deixa impresionar ni esbalair per les riqueses i parla sobre com
les seves ales junts a la cançó, despleguen en el senzill del cor.
En la següent estrofa, podem observar que hi ha una pregunta, aquesta pregunta consisteix en com
sentirà la refilada angelica, qui està distret amb el borboll mundà. Significa en com la humanitat que
esta distreta, com pot sentir la veu de l’ocell.
En la sisena estrofa, l’ocell no es deixa escoltar per la gent que escolta la veu de les sirenes, perquè la g
ent que prefereix escoltar la veu de les sirenes està sent enganyat, i no es capaç d’apreciar la poesia.
ent que prefereix escoltar la veu de les sirenes està sent enganyat, i no es capaç d’apreciar la poesia.
En la setena estrofa, parla de quants cabdals no han après res de la melodia dolça, però qui arribi a
aprendre-la, se n’anirà fora l’àguila superba.
aprendre-la, se n’anirà fora l’àguila superba.
La penúltima estrofa, parla sobre com l’aucellet llença un raig d’harmoníes (un cant) mentre s’encela.
També es compara amb una calàndria.
També es compara amb una calàndria.
L’última estrofa, l’autor expressa com el cant de l’aucell (la poesia) fa que enyori la seva terra.
3. Ara heu de fer un comentari del poema. Com ho has de fer? Heu de tenir el poema
escrit en un full en paper i seguiu les següents passes.
escrit en un full en paper i seguiu les següents passes.
1r: llegiu el poema una vegada i enumerau els versos.
2n: tornau a llegir el poema, feis el recompte de síl·labes i marcau l'esquema de la rima.
3r: llegiu el poema en veu alta. Cercau el tema principal i les figures retòriques.
Subratlleu el versos on hi ha la figura retòrica en el full i escriviu quina figura és al
costat (així no ho oblidareu). També heu d'identificar a qui va dirigit el poema, si té
personatges, etc.
Subratlleu el versos on hi ha la figura retòrica en el full i escriviu quina figura és al
costat (així no ho oblidareu). També heu d'identificar a qui va dirigit el poema, si té
personatges, etc.
4t: penseu quines sensacions us ha provocat, sobre què pensaveu quan el llegiu, us ha
agradat o no... Feis una opinió personal argumentada!
agradat o no... Feis una opinió personal argumentada!
5è. I, finalment, començau a redactar el comentari del poema seguint el següent
esquema.
esquema.
“Què és la poesia?” de Jacint Verdaguer és un poema decasíl·lab, (rima lliure amb algunes excepcions)
de 36 versos i nou estrofes, que parla sobre la pròpia poesia., comparant-la amb personatges bíblics i
elements de la naturalesa.
de 36 versos i nou estrofes, que parla sobre la pròpia poesia., comparant-la amb personatges bíblics i
elements de la naturalesa.
El poema està directament dirigit cap a la poesia, també surten alguns personatges com Eva, d’Eden,
o parla sobre el món mundà. Però sobretot, en quasi tot el poema, compara la poesia amb un ocell, i
aquest ocell està sent comparat tota l’estona amb els elements que hem dit abans, o simplement, parla
de l’ocell amb les seves característiques, com a la poesia.
o parla sobre el món mundà. Però sobretot, en quasi tot el poema, compara la poesia amb un ocell, i
aquest ocell està sent comparat tota l’estona amb els elements que hem dit abans, o simplement, parla
de l’ocell amb les seves característiques, com a la poesia.
En el poema, trobarem sobretot metàfores, juntament amb hipèrbatons, comparacions, alguna
interrogació retòrica i alguna anàfora. Però hi ha que tenir en compte que el poema es tot una
metàfora de la poesia, junt amb comparacions.
interrogació retòrica i alguna anàfora. Però hi ha que tenir en compte que el poema es tot una
metàfora de la poesia, junt amb comparacions.
Aquest poema ens ha provocat sobretot reflexió, ja sigui per tot el que parla sobre la poesia, com el que
ens ha costat entendre’l. Però és important que hàgim aprés vocabulari i també a entendre un poc més
sobre aquest món que anomenam poesia.
ens ha costat entendre’l. Però és important que hàgim aprés vocabulari i també a entendre un poc més
sobre aquest món que anomenam poesia.
Ens ha agradat molt, per el seu contingut, per les seves oracions i pel que hem après llegint-lo. No
esperàvem que el poema fos així, ja que al principi només ho varem triar perquè tenia el mateix nom
que el poema de “Què és poesia?” de Bécquer.
esperàvem que el poema fos així, ja que al principi només ho varem triar perquè tenia el mateix nom
que el poema de “Què és poesia?” de Bécquer.
Comentarios
Publicar un comentario